Nova ficció. El traspàs de fronteres.

Paco Escribano presenta una film ficció-drama de producció Holandesa creada pel director Pieter Kuijpers. Aquesta peça va una mica més pel que fa la nova ficció caracteritzada per cerca uns personatges més tridimensionals, més reals i més complicats. Un perfil que s’allunya del heroi, on la frontera del be i el mal és més difós, em dolents carismàtics com “House”, els “Soprano” o “Dexter”. En aquest casos però, tot i que tots tenen un costat dolent o actuen fora de la llei, sempre legitimen els seus actes, en una mena de codis que poden ser acceptats per l’espectador. Aquest no és el cas de “Nothing to lose”.

El protagonista Johan, ha estat declarat culpable per a l'assassinat del seu pare i germana, restant tancat en un hospital per a criminals amb desordre psíquic durant anys. És presenta una darrera esperança per sortir lliure, si la seva mare declara a favor seu, explicant al jutge que Johan matà al seu pare per defensar la seva germana, a la qual el pare maltractava. Espera doncs, que la seva mare amb la que no ha parlat durant molts anys, es presenti. Tanmateix, la seva mare no apareix. Adonant-se que esta fora d'opcions, s'escapa i decideix trobar la seva mare, per exculpar-se.
És perseguit per la policia d’aprop per la policia i en un intent bastant desesperat de quedar-se fora de les seves mans, segresta una noia de 13 anys, Tessa. Junts condueixen a través dels Països Baixos i Bèlgica per trobar la seva mare.

L’interessant d’aquesta ficció és troba en el tractament que el protagonista te amb l’ostatge, que pateix al principi una mena de “síndrome d’Estocolm” que amb el temps i per les diferents accions que passen a la trama és van difuminant . També creix una mena “enamorament”per part de Johan cap a la menor.

El film tracta d’“humanitzà” a aquest pertorbat mental i donar màniga ampla el desenllaç de l’obra. En relació a com és tracta, la comentada frontera entre el be i el mal que en aquest cas, és superada amb un “tot si val” que te com a conseqüencia un sabor agre. No és presenta justificació, simplement s’intenta plasmar un tarannà malalt, sense final feliç, és això transgressor ?