Una història sense imatges

Jordi Balló, professor de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i cap d’exposicions del CCCB, fou l’encarregat de presentar en aquest cas, no un programa de televisió sinó un documental en format de llarg metratge. Balló explicà que l’elecció d’aquest docu-drama, residia en la grandesa del seu director Brett Morgan per explicar “un fragment de la història sense tenir imatges” .
“Chicago 10” és una peça que intenta representar amb l’ajut de l’animació per ordinador, els silenciats judicis que tingueren lloc a la ciutat de Chicago, on una sèrie de joves varen ser acusats per suposada “conspiració” per manifestar-se contra la guerra del Vietnam, durant el transcurs de la Convenció Nacional Democràtica de 1968.
El documental va sorprendre gratament als assistents del auditori del CCCB que van aplaudir al finalitzar aquesta gran obra denuncia. Queda latent, en les dues hores de projecció, que realment es pot posar imatges a un fet que no ha quedat registrat audiovisualment, sembla absurd però en quest mon on la televisió és la finestra a la realitat, tot allò que no esta registrat no existeix per l’opinió pública.
Gràcies a les transcripcions del judici, les diverses investigacions i les entrevistes que l’equip del documental va realitzar als protagonistes del cas, “Chicago 10” aconsegueix reconstruir satisfactòriament tot allò que va passar en el judici contra aquells “Hippies” que és manifestaren per canviar el sistema.
El docu-drama animat és complementa amb les imatges reals de les manifestacions, cargues policials i diverses entrevistes que foren emeses per televisió per una audiència de més de cinquanta milions de persones, un fet històric.
Esta previst una videoconferència amb el seu director, que no és va poder realitzar per problemes tècnics. Morgan tenia interès per donar veu a uns judicis que havien estat vetats pel govern, segons ha manifestat, el seu afany residia en “ mentalitzar la gent sobre el dret que tenen per exercí els seus drets constitucionals a través de recuperar una història de fa més de cinquanta anys per a les noves generacions”.
Tècnicament les transicions entre les imatges reals i les animades és perfecte, la fusió entre imatges en les diverses declaracions dels personatges del judici creen una autèntica recreació dels fets amb una dimensió cinematogràfica. És una porta oberta a d’altres formats i produccions que vulguin pal•liar l’absència de imatges. Una opció més recurrent que els muntatges d’imatges i veu en off utilitzats com a recurs per absències puntuals d’imatges. El treball hibridat imatge real – imatge animada ens permet fer peces de gran format amb sentit audiovisual per l’espectador.