Qui és qui?

Paco Escribano, encarregat de crear nous programes de televisió per al Departament de Nous Formats de Televisió de Catalunya va ser el encarregat de presentar “How mad are you”, un reality show de la televisió Britànica BBC, on son tancades deu persones en una mena de castell. Fins aquí tot sembla normal, en el tarannà dels “Big Brother’s” que coneixem. La particularitat d’aquest programa resideix en les característiques personals dels participants. Cinc dels membres han estat diagnosticats com a malalts mentals. Diagnòstics clínics com la depressió greu, desordre bipolar, anorèxia, esquizofrènia o l’OCD que els voluntaris estan superant i que segueixen en tractament mèdic. La resta dels cinc voluntaris els podríem anomenar “normals” o que el seu estat mental és “sa”.
El reality te una part de convivència però és ven com a una mena de text extraordinari. Consta de diverses proves col•lectives, amb la finalitat de veure com reaccionen en diverses situacions els participants, com ara “pim-ball” en equips, gimcanes o proves diverses de convivència. A les que se sumen proves a nivell mental de les diverses branques de la psicologia actual, teràpies de grup, tests psicològics, psicoanàlisis, etc.
Aquest format de Horitzón posa a prova a un comitè de psiquiatres que tenen com a repte descobrir qui és el malalt i quina malaltia té diagnosticada. És el joc de qui és qui, però amb un problema moral darrera, em anat molt enllà amb els reality show?
Escribano esta acostumat a treballar amb formats que exploti les històries dels “putos anònims” com ell anomena i reflexiona sobre la frontera a la televisió en aquest tipus de programes. Comenta també que de segur que TV3 no emetria un format similar.
“How mad are you” alliçona sobre la nostra societat, el ritme de vida que portem i les conseqüències dels excessos que tenim en la nostra estressada vida diària.
Conclusions que podem extreure del resultat de tant agosarat experiment televisiu. Finalment l’equip de psiquiatres, només aconsegueixen identificar dos casos dels cinc existents, però no és això el més preocupant, sinó que molts dels voluntaris “normals” són senyalats com a malalts mentals. Val a dir que la persona que els experts van qualifica de més “normal” estava en tractament per una profunda depressió.
Com be va comentar una de les expertes “ no s’ha de jutjar per la tapa” ni per l’etiqueta que a un se li ha posat, realment un programa que provoca controvèrsia i potser posa de manifest el prejudicis i la finesa de línea que separa la salut i la malaltia.